Llinàs, López, Obrador i Sheinbaum

Dinar a l’ermita de Sant Salvador d’Artà resulta una bona manera de pujar a la muntanya sense vincular religió amb    penitència, ni coses rares tan pròpies de l’ahir. El passat dissabte un grupet d’historiadors posàrem peus davall taula a aquesta cantina artanenca, tot prenent forces abans de la conclusió de les primeres jornades d’estudis locals. Havíem debatut durant dos dies sobre la presència del P. Llinàs a Mèxic durant el segle XVII i la persistència de la seva memòria, així com la dels mallorquins que dedicaren la seva vida a treballar en una terra que avui ha esdevingut notícia. La presa de possessió de Claudia Sheinbaum com a nova presidenta de Mèxic ha tornat a obrir una ferida que no acaba de guarir-se, com és ara allò que entenem per colonització o ocupació. Damunt la taula el noms de Llinàs, Massanet i tants altres que generosament i amb una mentalitat pròpia del segle XVII feren part dels esquadrons que serviren, escolaritzaren, acompanyaren i ocuparen espais en nom d’un imperi que gestionava tota casta d’intencions, moltes de les quals avui clarament qüestionades. El president de l’esmentat estat, Andrés Manuel López Obrador ha manejat molt acuradament un discurs anticolonialista, tot sabent que ell mateix representa un perfil de ciutadà resultat d’aquell mestissatge que la història ha anat pastant amb varietats de tota mena. López no és precisament un llinatge indígena. I Obrador manté encara avui una certa familiaritat amb Llinàs i Massanet. L’historiador no és un polític populista, ni un filòsof nominalista. A voltes quan ens enfrontam a la història només podem constatar que el passat ens convida a explicar episodis que persisteixen encara avui coberts pel fang i els residus que ens llegaren els avantpassats. Potser avui, si volem seguir el fil de la història i afinar millor seguint les exigències del present, hauríem de condemnar tots els errors dels nostres avantpassats resultat d’accions i actituds pròpies del seu temps. Davant l’inevitable ús polític del passat segurament allò més desencertat és menysprear la història, devaluar la recerca i etiquetar els historiadors. El Pare Antoni Llinàs (Artà 1635-Madrid 1693) és un referent de l’evangelització americana i servidor incansable de la principal eina de propaganda que ha fet servir l’església catòlica durant quatre-cents anys. Aquest passat cap de setmana tinguérem ocasió de comprovar, per iniciativa de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Artà, el paper que molts mallorquins jugaren en la geopolítica durant l’edat moderna, en allò que avui denominam colonització.