La notícia ha reaparegut aquests dies, però el comunicat original del govern conservador britànic que presidí Rishi Sunak fou a la primavera, i anunciava la creació d’un «regulador independent del futbol» amb els objectius de garantir que la gestió dels clubs britànics respecti les decisions dels socis, controlar (i millorar) la sostenibilitat financera dels clubs, garantir la resiliència financera de les lligues i salvaguardar l’herència del futbol anglès. I ha reaparegut no tant perquè s’hi hagi concretat l’anunci sinó pels reiterats avisos que ha anat fent la UEFA, ni més ni manco que al govern britànic encapçalat ara pel laborista Keir Starmer, en el sentit que no acceptaran cap «interferència governamental en la gestió del futbol». Per entendre’ns, volen dir que la UEFA considera que la llei britànica, i de qualsevol país, no afecta la seva gestió, i que es consideren exempts de complir-la, especialment quant als afers fiscals, si consideren que perjudica els seus interessos. I als darrers advertiments han afegit que Anglaterra podria quedar fora de l’Eurocopa-2028, malgrat ser un dels amfitrions, si continuen els plans per establir un regulador independent per al futbol professional.
El plantejament de la UEFA no conté cap novetat: tothom en coneix la tradició de considerar-se aliena a les decisions dels poders públics, democràtics o no. Si de cas, s’hi observa un aprofundiment i certa renovació en l’acció xantatgista d’advertir que si no es mantenen, i acreixen, llurs privilegis respondran amb l’exclusió de les competicions dels clubs i les seleccions dels països que gosin qüestionar els seus interessos i negoci. Ja coneixem com són les negociacions per decidir les seus de les competicions que organitzen: comencen amb l’exigència d’incomparables avantatges fiscals i a partir d’aquí augmenten les seves demandes. El que sí revesteix certa evolució és el reconeixement, tan implícit com innegable, que raja del govern britànic: admet de pla que el futbol de clubs (i no és pas l’únic) escapa per sistema a la legislació que l’afecta, i que els organismes que haurien de vigilar-ne la netedat financera i esportiva no tenen prou poder per garantir una competició neta i justa.