Ha de ser grossa l’amenaça de l’ús abusiu de la intel·ligència artificial en el món musical si en el primer cas de frau a gran escala ha irromput, i des del minut u, l’FBI; i si ho ha fet acusant de frau, conspiració per delinquir i alguns delictes més que, sumats al vessant fiscal, podrien suposar a l’acusat una desena d’anys de presó. L’acusat és Michael Smith, un tipus que rere un nom vulgar ha estat creant centenars de milers de cançons amb IA i engegant bots (programaris que fan tasques repetitives a la xarxa) a mansalva per simular-ne la reproducció voluntària i personal (en el sentit d’humana) i així obtenir milions de dòlars en concepte de drets d’autor i beneficis. Hom calcula que en els moments més fecunds Smith aconseguia, si es pot dir així, 661.440 reproduccions dia de les seves ‘creacions’, que li suposaven uns 1,2 milions de dòlars l’any. I no ho feia del tot malament, en el sentit de ser groller, perquè era conscient que un nombre exagerat de reproduccions el faria sospitós però una xifra raonable li permetria anar fent la viu-viu en el procel·lós i críptic univers d’Spotify i ginys similars, on regna allò que vals tant com et reprodueixen (que, ja que hi som, no deixa de ser un principi darwinià).
El problema és que el tal Smith no podrà ser acusat de tots els crims que hom, i especialment els músics, li endossarien. Sí que serà encalçat, i ja ha tastat la garjola, per reproduir cançons de manera fraudulenta, robant milions de dòlars en drets d’autor que haurien d’anar a músics, compositors i altres titulars dels drets de continguts transmesos legítimament, però no hi ha cap llei que prohibeixi inventar-se autors ficticis (com ell feia: ‘Calvin Mann’, ‘Calvinistic Dust’, ‘Calypso Xored’, ‘Camalus Disen’...), ni posar noms absurds a les cançons (Zygosporic, Zygotenes, Zygotes, Zygotic...), ni sobretot crear cançons amb un programari aliè als cervells dels músics diguem-ne humans. Malgrat l’FBI hagi escampat l’acudit que «Ha arribat l’hora en què Smith s’haurà d’enfrontar a la seva música», no hi ha cap llei que impedeixi difondre creacions artificials, i sobretot no hi ha cap prova que hagin de ser pitjors que gran part de molta música que ens asseguren que és humana.