L’actual president del Consell de Mallorca es va presentar a les eleccions de maig de 2023, amb una promesa clara (per no dir única): desembossar Mallorca. Un repte difícil, però no impossible, ja que requeriria la presa de mesures executives a curt i mitjà termini per tal que poguessin donar els seus fruits.
En lloc d’això, aquest darrer any el govern insular popular-populista ha pretès complir amb l’expedient amb l’esborrament de l’únic carril d’alta ocupació per entrar a Ciutat i la modificació, a l’alça, de la velocitat a la via de cintura. El primer, amb un informe que contradiu puntualment el que es va emprar per fer-lo. Pel que fa al segon, encara desconeixem quins informes tècnics emparen la decisió d’incrementar la velocitat per reduir la contaminació acústica i ambiental. Un suspès en física elemental molt ben dissimulat.
Un cop frustrada la intenció d’arrasar el Bus VAO, els usuaris del transport públic, el taxi, els transportistes i la ciutadania en general que desitja poder assolir el dret a una mobilitat sostenible, no hem tingut més notícies de Galmés. Només modificacions puntuals en algunes rotondes o l’anunci d’un nou pla d’accessos a Palma que, afegint carrils, pretén imposar solucions obsoletes per col·lapses que no aturen de créixer.
El PSIB-PSOE de Mallorca hem reclamat la convocatòria de la Comissió de Mobilitat, un òrgan representatiu de totes les forces polítiques del Consell, amb tècnics especialitzats d’altres àrees. Silenci absolut. Se’ls havia girat massa feina entre esquivar incompatibilitats, justificar salaris estratosfèrics d’alts càrrecs electes i ocultar agroturismes il·legals com per tenir temps per reunir-se amb l’oposició i pactar millores a la manera en què ens movem els mallorquins i forans. Ah, de les limitacions valentes d’entrar vehicles a Mallorca res de res. Calen informes, ens diuen. De sobte, els negacionistes convertits en escrupolosos seguidors dels dictats tècnics.
Malgrat tot, els socialistes vam presentar una bateria de propostes on donàvem alternatives a un model de mobilitat del PP, ancorat encara en els anys vuitanta. Proposàrem evitar la proliferació de pàrquings en terrenys rústics o naturals; evitar la privatització de la ITV i desbloquejar les llistes d’espera; incrementar la xarxa i les freqüències del transport públic, incloses les nocturnes; assumir les competències en transport terrestre; fomentar plans de mobilitat laboral; impulsar decididament el pla d’aparcaments dissuasius connectats amb les xarxes de transport públic i mobilitat activa, etc. La resposta de l’equip de govern va ser clara: no n’acceptarien cap perquè els ha votat una majoria d’electors i això els legitimava a fer-ne cas omís –i sembla que a la inoperància, per extensió–.
Si ja és prou mesquí aferrar-se a una majoria parlamentària per justificar la inacció i la manca de diàleg, encara ho és més aquesta amnèsia amb relació a l’herència rebuda quant a millores en la mobilitat sostenible dels darrers dos governs progressistes: ampliació de la xarxa TIB, integració tarifària amb l’EMT, electrificació completa de la xarxa ferroviària, ampliació del metro al ParcBit, entre d’altres. Condemnem, a més, que es desterrin a l’oblit i sense justificació els plans de futur que estaven preparats per impulsar-se, com ara el nou Tramvia de Palma. Tancat dins un calaix, sense cap estudi, això sí, per segons què interessen i per segons què, no.
El que és pitjor és que tot plegat, el PP sabem que ho fa per vocació i, aquesta vegada, té l’excusa perfecta de cara a la galeria: no enutjar els seus socis negacionistes. No parlem, doncs, el mateix idioma. On uns veiem els 183.317 vehicles que col·lapsen diàriament l’autopista, n’hi ha d’altres que només hi veuen xifres. Sumes i restes, però d’escons per tal de mantenir a Galmés i Prohens als seus corresponents setials i continuar regant les ‘paguitas’ dels seus socis de Vox, amants de la pàtria sols quan d’enarborar banderes es tracta, i de l’interès particular, quan es tracta de no amollar la cadira.