Girant la ullada cap enrere, avui podem recordar com la vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, es va trobar el seu departament en assumir el seu nou càrrec al Consell de Mallorca. Una àrea apagada, sense contingut, com un caragol buit fora closca. L'anterior govern havia bravejat de saber gestionar molt bé els temes culturals, però, a l'hora d'arromangar-se, no havia arribat a fer res. I amb la cultura passa com amb les paraules, que si no es compleixen se les enduu el vent, deixant un paisatge propi d'una pel·lícula de l'oest amb només quatre bolles de cards secs rodant.
Amb aquest panorama, el nou equip de Cultura va palpar la necessitat urgent de reestructurar la gestió cultural de Mallorca. Una illa que sempre ha destacat per la seva riquesa cultural, des de la tradició, però també amb la innovació. Una cultura que té un respecte absolut per als nostres majors, però que també s'obre als nostres infants i joves, la nostra esperança cultural.
Gestionar la cultura per a tots els mallorquins és gestionar-la per al més petit fins al més gran. És obrir-la a tots sense oblidar-se de ningú. És per això que, en menys d'un any, el Consell de Mallorca ha implementat diverses iniciatives culturals orientades als més joves de la casa, obrint precisament les portes de La Misericòrdia. Aquest edifici construït a la primera meitat del segle XIX és el centre cultural més gran de Mallorca. Aquest lloc tan emblemàtic que estava completament oblidat pel govern d'esquerres ha tornat a ser la seu cultural de la nostra illa. Ha retornat el seu prestigi i s'ha convertit en un centre de referència que durant el curs vinent escolar podrà ser visitat didàcticament per les escoles. Enguany ja ha estat l'escenari, per primera vegada, d'alguns actes escolars. Activitats austeres però plenes de simbolisme i creativitat, com per exemple, la commemoració del Dia Escolar de la No-Violència amb la participació de més d'un miler d'alumnes, llegint missatges de pau, amollant coloms, exposant els seus dibuixos i formant un mosaic humà en un clima de respecte i tolerància. Un altre exemple ha estat el projecte «Dibuixa el teu molí», que ha triomfat rotundament amb la seva primera edició per donar a conèixer el patrimoni etnològic entre els joves amb l'oportunitat de mostrar el seu talent artístic. Un total de 252 alumnes presentaren els seus treballs i els pogueren exposar als jardins de La Misericòrdia. Aquest estiu, també per primera vegada, s'ha organitzat el programa d'activitats «Estiu a La Misericòrdia» amb concerts, tallers i contacontes setmanals dirigits tan als més petits com als adolescents. Una oportunitat perquè els joves connectin i s'enriqueixin amb la cultura local.
Però sens dubte la cirereta d'aquest primer any de cultura juvenil ha estat la primera edició dels Premis Mallorca Jove 2024, que han nascut amb l'objectiu de fomentar la creativitat la nostra llengua i protegir les rondalles tradicionals desafiant-los a incorporar paraules autòctones als seus textos com braverol, vinclar, brufar, tumbaga, esclafit, regiró o vega. Aquest certamen no només ha servit com una plataforma per a la creativitat juvenil, sinó que també ha jugat un paper important en la conservació del lèxic tradicional de l'illa.
Perquè fer valer la nostra cultura en tots els seus vessants és fer que els nostres joves la sentin com a seva. I com fa la Balanguera, si volem un futur orgullós de la nostra identitat i hereu d'un patrimoni únic i extraordinari, hem de continuar teixint la cultura pel jovent.