La fetor del decret llei per simplificar la destrucció del sòl rústic i premiar infraccions urbanístiques ha esvait la seductora fragància dels anuncis del Govern sobre massificació. O l'ampliació del port. Fer una cosa mentre dius que faràs la contrària, la incongruència duta fins al ridícul, com més grollera millor, és un recurs còmic clàssic, però mala praxi política.
Convenguem que la currada escenificació del Govern de promoure el consens, amb la promesa d'estudis i més estudis, no impressionà gaire a la gentada que se manifestà per Palma. El batle de Palma ha generat titulars interessants com la prohibició del lloguer turístic. Tot i que no fou exactament allò que sotmeté a Ple, ha bastat per irritar a Vox, que no en vol sentir parlar de límits, i ens proposa un remei colonial: que els mallorquins ens sacrifiquem i no anem a la platja el juliol i agost. És bona aquesta.
Veurem si els seus votants els fan cas i fan lloc, per als turistes, i per als mallorquins que pensam que tenim dret a anar per tot. Però alerta a prendre-s'ho com una boutade, el món n'és ple de platges a les que no té accés la població local, que són de pagament, o privades.
Ara que la CMAIB ha estat executada per a públic escarment, és interessant reparar en el seu informe sobre el PIAT-Mallorca en el que establia, entre altres condicions, que no s'autoritzessin més places en zones madures i saturades. Pareixia de sentit comú. Però el Consell esquivà la prescripció, que era vinculant, i, en comptes de prohibir autoritzar places, prohibí creixements urbanístics que augmentessin el nombre de places, que és molt diferent. Però la CMAIB hi insistí en motiu de l'informe sobre el Pla Territorial. I llavors sí, el Consell no se limità a actuar sobre les zones saturades sinó que eliminà els milers de places de la borsa provinents d'anys anteriors. Avui no n'hi ha. No toca haver-n'hi. De fet, molt en bones, decreixen. Era el final de la legislatura i hi ha un decalatge entre mesures i efectes.
En tot cas, no llevem valor als missatges sobre fi de cicle. Són positius. Quan venen de la dreta, desarmen els més combatius contra aquesta idea. I anaven fora corda. Tampoc esperem de les carxoferes que facin albercocs.