A la reial cèdula de creació de la Real Academia Española (1714), Felip Vè de Castella n'assumia el lema programàtic «fija, limpia y dá esplendór» i hi declarava que la glòria de la llengua contribueix a la del Regne i la Nació, que el castellà és una de les millors llengües del món, capaç per a tots els rols. De llavors ençà, la RAE treballa eficaçment per la unitat lingüística amb el ple suport de l'Estat.
Els objectius de la sois disant acadèmia del balear (o com ho escriguin) són justament els contraris. Pretén enfangar la llengua pròpia del país, per degradar-la, esquarterar-la, i fer impossible tot lluïment, sabotejant l'estàndard en un galimaties indigerible. Fer-la inútil. Els seus falsos valedors en són tan conscients que s'estalvien el ridícul de fer-la servir i escriuen directament en castellà.
No hi ha incongruència entre els dos reconeixements reials, ben al contrari, són cara i creu d'una mateixa estratègia de castellanització. El Rei que creà la RAE, imposà el castellà als Països Catalans, «por derecho de conquista». El seu padrí ja havia prohibit el català al Rosselló. La lògica dels Borbons no ha variat en 300 anys. Quan crea la RAE, el Rei afirma haver consultat «personas de calidad y consumada erudición».
El seu hereu ha actuat contra les institucions polítiques i acadèmiques, les de ver, contra les lleis i el sentit comú. I amaga els seus suposats assessors. És greu, i groller. En una monarquia parlamentària, les decisions polítiques del Rei, i aquesta ho és, han de ser refrendades pel Govern. S'imposa aclarir què en diu Pedro Sánchez. Si hi està d'acord, desafiant la ciència i l'Estatut; o si el desautoritza, i el fa recular. No havia de desenfangar? Felip de Borbó no pot usar el càrrec en pro de la seva ideologia. Si vol governar, s'ha de presentar a les eleccions. Abdicant primer, clar.
N'hi ha que, a la ximbomba, la volen amb pell de ca i que la canya no sia bona. Però tenim bons lutiers i els nostres glosadors omplen l'auditòrium. Un Correllengua, festiu i combatiu, ha travessat viles i ciutats. I la plaça Major vessava en favor del català. Sobrevisquérem a Franco i sobreviurem en aquest rei. La ximbomba sona, i tant que sona, i lo que sonarà.