La Terra ens sorprèn amb fenòmens que són part del seu desenvolupament natural, però alguns perjudiquen greument la població de l'indret on es produeixen. Un cas recent a Mallorca va ser la gran nevada que va provocar l'arribada de la borrasca Juliette el mes de febrer de l'any passat. Va ser la nevada més gran dels darrers quaranta anys, que acompanyada de forts vents i pluges va afectar greument la serra de Tramuntana, tomant arbres o esqueixant, amb el pes de la neu o el vent, les branques de més d'un milió quatre-cents mil arbres i deixant les carreteres impracticables per la gran quantitat de neu i centenars d'arbres caiguts sobre l'asfalt. També el Pla es va veure molt perjudicat per inundacions, moltes carreteres varen quedar col·lapsades pel desbordament de sis torrents. Per a mi, que em va agafar al santuari de Lluc, poder contemplar assegut rere les vidrieres del restaurant o passejant pels porxos com nevava amb força i tot quedava blanc, va ser una agradable experiència, a pesar d'estar durant tres dies totalment incomunicat i sense llum ni aigua per dutxar-me; davallava al jardí a agafar neu per tenir aigua a l'habitació.
El passat dia 28 de març vaig acompanyar, filla i néts, al monestir de Lluc a passar uns dies. Casualment, al petit jardí Botànic o jardí Naturalista de la Flora Balear ‘Germà Macià', vaig topar amb el prior, Marià Gastalver, i em demanà si havia pujat a Lluc a recordar la gran nevada, que just aquell dia feia un any del fet.
El jardí botànic és un dels espais d'obligada visita si vas a Lluc, dissortadament, va patir les conseqüències destructives de la borrasca Juliette, però gràcies a la bona feina del seu actual conservador, Milán Alcántara, està molt bé recuperat. Com diuen les meves filles és ‘un lloc màgic'. El jardí Botànic, tal com està ara, és obra del ‘germà Macià', Macià Ripoll Matas, missioner dels Sagrats Cors, que va ser el seu promotor i conservador. Un gran encert del germà Macià va ser omplir de teixos el jardí dels Peregrins per evitar la seva desaparició a Mallorca menjats per les cabres, que fan més mal als arbres i vegetació de la Serra en un any que la destrossa de la tempesta Juliette.