El passat mes de setembre, l'Ajuntament de Palma va aprovar una proposició de Vox per demanar que el Govern de Madrid sol·liciti a Cuba la devolució de la cadira del general Antonio Maceo. Es tracta d'una cadira molt senzilla, feta amb un tronc de palmera, el seu valor és sentimental. No hi ha dubte que rere aquesta sol·licitud està Jorge Campos, que va posar denuncia en la Fiscalia contra Antoni Noguera per considerar que amb la cessió temporal de la cadira al museu de La Habana es va cometre prevaricació; va afirmar que era un bé moble de gran valor històric i integrant del patrimoni de Ciutat, tal vegada el senyor Campos no sap que aquest objecte que ell diu de gran valor històric, no ho ha estat mai per a nosaltres, restava oblidada, plena de pols i corc a un racó d'un traster del Museu de Mallorca i absolutament ningú coneixia ni sabia res d'aquesta cadira. Sí que té molt de valor afectiu, sentimental i històric pels cubans pel que representa per a ells. El descobriment d'aquesta cadira, que pertanyia a Maceo el seu gran heroi conegut com El Titan de Bronce i considerat un dels llibertadors de Cuba, es deu a un periodista d'Última Hora, que en un article de Click del 17 de novembre de 2022 ens explicà tots els detalls de la seva troballa.
Ara, Cuba, una vegada caducat el préstec de cessió temporal, demana una pròrroga. El correcte donat les circumstàncies de les nostres relacions comercials i efectives, seria que el nostre Ajuntament fes una donació. Que la cadira tornés a Palma a mi em faria vergonya. Com podem reclamar una cadira que per a nosaltres no ha significat res fins ara, i per als cubans és un record del seu venerat llibertador?
A Cuba no tenen bon record del general Weyler, va tancar a tota la població de fora vila en camps dits de ‘reconcentració', on moriren de fam i malalties un terç de la població rural, prop de cinc-cents mil cubans. Per aquest fet és considerat el creador dels camps de concentració.
Weyler era un gran estrateg militar, però de la seva estada a Cuba no tenim res per enorgullir-nos i si molt d'avergonyir-nos. Esper que qualque dia un historiador valent ens conti tots els detalls del comportament i fets d'aquest senyor a Cuba, que per ser mallorquí, aquí fins ara, s'han callat moltes coses.