Aquest cap de setmana s’està celebrant a Alaior unes jornades d’estudi al voltant de la figura i obra de Josep Mascaró Pasarius. Els sèniors que hem exercit un cert compromís i hem freqüentat paratges vinculats amb la cultura sabem perfectament de qui parlam en referir-nos a l’autor del Mapa General de Mallorca i del Corpus de Toponímia de Mallorca, per citar alguns dels títols que potser us semblin familiars. Si, a més, en el nostre cas, tinguérem la fortuna de compartir-hi projectes d’una certa volada, ja us podeu imaginar que el magatzem de records i d’enyorança augmenta i el temps corre al seu favor. Cada dia que passa hom considera que augmenta el crèdit de Mascaró. Creix tot i tractar-se d’una obra feta de manera artesanal i autodidacta, mentre hom va observant com molta producció acadèmica actual no supera proporcionalment aquella obra, malgrat els recursos escassíssims i ser resultat d’una formació fonamentada en la intel·ligència natural. Però comparar avui no toca, tot i que hom se sent molt temptat a fer-ho en temps d’intel·ligència artificial i de domini del neoliberalisme acadèmic exercit per un professorat que se creu progressista. Enguany Menorca celebra l’Any Josep Mascaró Pasarius en commemoració del centenari del seu naixement, a Alaior, el 1923. Ja els darrers anys de la seva vida, durant la primera meitat de la dècada de 1990, semblava un home renaixentista o fins i tot barroc, intemporal, hieràtic (sempre dret com un fus), que parlava divinament el llenguatge dels cinquanta i els seixanta, amb un estil entre patriarcal i paternalista. Era un individu plantós, fins i tot ja en la senectut, sense peresa, treballador compulsiu i senyor dels coneixements adquirits en l’escola de la vida i del treball de camp. Tanmateix, Mascaró ens obliga a fer un exercici d’humilitat i un acte de reconeixement, a un temps etiquetat com a maleït per aquells que només entenen la història des d’una lectura política i a una persona amb una capacitat extraordinària feta en el desert real i simbòlic. Mascaró es considerava un representant del sector culte del cos de legionaris de l’exèrcit espanyol. Educat per l’exèrcit, en realitat era tan llest que coneixia les capacitats i les debilitats del militars com per implicar-los en els seus projectes d’arqueologia submarina, viatges i projectes impossibles en temps d’escassesa. Amb una bicicleta i una agenda de contactes excepcional, igual tocava portes i venia projectes a les administracions, com berenava amb pagesos davall una figuera de fora vila, mentre retenia noms per anar confeccionant el Mapa General de Mallorca.
Lo más visto
El Seprona halla vertidos de escombros en siete inspecciones de fincas rústicas
Detenido por violar a una turista de 19 años en s’Illot mientras sus dos amigos miraban
«Música a todo meter» durante ocho horas en la Plaza de Toros
Turistas alemanes compran apartamentos en s'Arenal para realquilarlos a compatriotas