Una cosa molt divertida de la política que ens toca patir és comprovar dia sí i dia també que l'esquerra espanyola és incapaç d'entendre que, a Espanya, la catalanofòbia sempre, tard o d'hora, t'acaba convertint en un aliat del feixisme, del nacional-falangisme i/o del nacionalcatolicisme integrista. Se n'ha adonat, massa tard, Teresa Rodríguez, que per pur electoralisme va atacar TV3 dient que un gag del programa Està passant sobre la Virgen del Rocío era un exemple d'andalusofòbia i, de cop, s'ha vist costat per costat amb els reaccionaris ultraespanyolistes d'Abogados Cristianos, que presentaran querella contra el programa per restituir l'honor de la Verge.
El cas dona per extreure'n diverses conclusions. La primera és que un dels principals objectius de l'Estat espanyol és, des de fa segles i encara ara, descatalanitzar Catalunya i castellanitzar-la, i que per aconseguir l'objectiu han recorregut, recorren i recorreran al que faci falta: als tancs, a les lleis, a la brunete mediàtica i també, si s'escau, a l'andalusisme. Qualcú dirà que, a l'andalusisme, l'espanyolisme no hi pot recórrer perquè l'andalusisme, igual que el catalanisme, és un enemic de l'espanyolisme. No hi estic d'acord. Sí que hi ha andalusofòbia a Espanya, i sí que no són pocs els espanyols que atribueixen a la comunitat andalusa i als andalusos tota una sèrie de defectes o de tares congènites: analfabetisme o ignorància, ganduleria, pobresa (merescuda)...
Si ens hi fixam, són els tòpics antagònics o les tares congènites inverses que, segons l'espanyolisme, fan malignes la catalanitat i els catalans: astúcia explotadora de la força i del talent aliè, riquesa (immerescuda), laboralisme cobdiciós i fenici... Hi ha, en tot cas, una diferència clara entre l'andalusofòbia i la catalanofòbia, entre l'odi o la mirada despectiva de l'espanyolitat cap a Andalusia i l'odi o la mirada despectiva de l'espanyolitat cap a Catalunya. Aquesta diferència és que, mentre que la llengua i la cultura andaluses són part indestriable del projecte etnocultural i la identitat dels espanyols –de l'espanyolitat–, la llengua i la cultura catalanes són vistes com una cosa insuportablement diferent i aliena, que per tant cal marginar, corregir, destruir i, això és bàsic, substituir. Continuaré parlant sobre el tema a l'article de divendres que ve.