He de confessar que ignor quines raons profundes addueixen Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre per no reconèixer Kosovo com a estat independent. No vull dir amb això que no manegi algunes vagues suspicàcies, donades la història i la geografia d'aquests països, tots ells amb problemes de caràcter secessionista. Alguna cosa sempre queda de seguir l'actualitat.
Són quatre, però el nombre d'estats de la UE que es neguen a reconèixer el dret de Kosovo a la independència en realitat són cinc. Quin és el que faltava, ja ho ha endevinat el lector: falta Espanya, que fa pagar als kosovars els nostres problemes interns, l'anticatalanisme general i l'independentisme en particular. Això no ve d'ara, com sap tothom, però no vol dir que l'actitud que reflecteix s'hagi gastat amb el temps. Al contrari, creix de dia en dia, de manera que els optimistes diagnòstics sobre el dit «procés» per part del senyor Pedro Sánchez ja neixen esquinçats. Farien riure si no fos que fan plorar.
Es va publicar aquí, a UH, una informació de Miquel Alzamora per la qual vàrem saber que Vedat Muriqi, un jugador del RCD Mallorca amb bona punteria, havia estat distingit amb el premi especial de l'any 2022 pel Comitè Olímpic del seu país. L'esportista kosovar va dir aleshores que empraria les seves forces per obtenir d'Espanya el reconeixement de l'entitat de Kosovo com a estat independent. Ells són i es diuen República de Kosovo, contra la voluntat de Sèrbia, país que va participar/promoure sobretot dues guerres que entonen perfectament amb la crueltat de certs episodis amb què les forces del Tercer Reicht colpejaren els jueus en els camps d'extermini. Recordeu les guerres de Bòsnia (Srebrenica, Radovan Karadzic, Slobodan Milosevic) i de Kosovo. Que els albanokosovars de Kosovo es vulguin allunyar dels serbis de Sèrbia és perfectament raonable.
No obstant, el lector que signa com a ca de bou aconsella a Muriqi que es limiti a pegar coces a una pilota, ja que ningú no el faculta per ficar-se en política. Aquest comentari en suscita un altre, en el qual Jutipiris li pregunta si ell està facultat per dir a Muriqi si pot o no opinar sobre el seu país.
Ah, tot plegat, embolicat en diverses constitucions balcàniques: què no embulla una bona constitució ad hoc?