Ho ha dit el filòsof australià Roman Krznaric, amb l'autoritat que atorga ser australià i ostentar quatre consonants consecutives al llinatge (perquè ser filòsof no dona cap poder): la cultura corre cada dia més ràpida, la gent perd el costum d'esperar, tot és i es vol insuportablement frenètic i això implica que hem perdut la capacitat, i la intenció, de pensar a mig o llarg termini. Krznaric posa els exemples (indiscutibles) del menjar ràpid i la instantaneïtat (i si no malament rai) de les comunicacions, però tothom sap que la música s'executa cada dia més ràpida, les cançons són més curtes, els anuncis més breus i els programes de televisió i les pel·lícules actuals contenen cada dos o tres minuts un cop d'atenció, perquè en cas contrari el personal es desconnecta. Abans ningú sabia què és un nanosegon, i ara la majoria continua sense saber-ho però tothom vol les coses al moment: la visita del metge, la resposta de la parella, l'encàrrec inútil a Amazon, el plat a taula al restaurant. Esperar és de pobres, de frustrats, de fracassats, un naufragi.
Això és el que diu aquest magnífic filòsof, i segur que s'ho ha estudiat a fons. De fet n'ha escrit un llibre també magnífic (El bon avantpassat. Com pensar a llarg termini en un món a curt termini), segurament ignorant que la reforma de les Rambles de Barcelona, dissenyada el 2016 i ara iniciada, es completarà el 2030, si tot va bé. Tampoc no deu saber que el judici de l'accident de l'Alvia a Angrois, el 2013, acaba de començar i completarà totes les instàncies en sis o set anys, si tot va bé, més o manco quan cobrin alguna indemnització els familiars dels morts per l'enfonsament del pesquer El Fairell al port de Barcelona, el 2017. Com no deu conèixer que fa poc es divulgà el compromís de completar la connexió entre l'autovia A2 i l'autopista C-32, a Barcelona, adjudicada el 2009 i aturada des del 2015, ni per descomptat la història del tramvia de Ciutat a l'aeroport, que es prometé a les eleccions municipals del 2007 i ara s'anuncia acabat per al 2025 o 26, si tot va bé. Per això no tenen autoritat els filòsofs, o dit d'una altra manera tenen la mateixa que els polítics i els redactors dels butlletins oficials.