La primera reflexió del dia la compartesc, generalment, amb el meu forner de capçalera, gaudint l'aroma beatífic provinent dels obradors. Mentre em despatxa revisam l'actualitat d'allò que realment ens preocupa i de tot allò que convé anar aclarint en la mesura que també és curatiu per a la nostra ànima. Junts cercam respostes plausibles a qüestions que ens afecten. En el marc de les festes de sant Jaume ens hem centrat en temàtiques de caràcter religiós, com no podia ser d'una altra manera. Aquests mes de juliol, la temperatura informativa també ha pujat més d'allò que acostumava a ser natural durant els mesos d'estiu.
El 13 de juliol, una sentència judicial deixava bocabadats molts mallorquins que, malgrat no ser practicants tradicionals, se senten cristians i no han perdut el sentit de justícia que molts aprengueren treballant en els tallers de l'església mateixa. El reportatge sobre la situació social i laboral en el santuari de Lluc, publicat en un diari el cap de setmana del 23-24 ha sorprès profundament i ha fet que el dimoni afegís més llenya al foc. No s'esperaven aquests resultats d'una operació de canvi i de renovació profunda que la propaganda catòlica anunciava pel santuari de Lluc durant els darrers temps. Per afegitó, el meu pastisser m'informa que el convent de les agustines d'Algaida s'hauria traspassat en una operació immobiliària treballada en lògies on hi predomina el secretisme i la complicitat neoliberal. El dimoni venta el foc i l'incendi es descontrola.
La congregació propietària hauria llançat al fems més de cent anys de compromís social i educatiu a la localitat, com se suposa actuant legalment. Les congregacions religioses tenen tot el dret del món de fer el que vulguin amb les seves propietats, però potser haurien de saber que corren el risc de fer malbé la memòria i cremar el llegat argumental de la història. Haurien passat fent el bé, fins que embogiren. No entrarem amb més detalls relacionats amb el patrimoni religiós de la localitat, especialment amb el material, perquè potser aquest no és el lloc adequat per confrontar un model de gestió que, de moment, manté massa connexions amb l'estil que es fa servir en relació al monestir de Santa Elisabet, al santuari de Lluc i en altres indrets del país.
El clima endimoniat potser qui millor el sabria explicar és la colla de Cossiers habituats a conviure amb el dimoni. El passat dilluns cossiers actuals i antics sortiren del temple parroquial d'Algaida amb els cabells drets. Després de tres anys de dificultats i de malentesos no era el moment de passar comptes. S'ha perdut la finezza pastoral.