El personal de la web ‘Dietista enfurismada’ recordava fa pocs dies que «Consumir és un acte més polític que anar a votar», i si bé la primera lectura del lema apel·la al consumidor d’aliments hi hauria d’arribar a tots els papers de l’auca que fem els ciutadans. Les decisions de consum poden trasbalsar empreses i institucions, i caldria repetir més que el votant hauria de decidir el vot des del posat, també, de consumidor: examinar les ofertes, calcular-ne els beneficis, esbrinar les promeses... I el consumidor de publicitat, i de publicitat institucional, sobretot i per exemple, hauria de fer el mateix.
Ara que s’ha explicat que el govern regional madrileny entén del tot normal repartir la publicitat institucional del canal d’Isabel II (una publicitat perfectament prescindible, perquè el ciutadà consumidor no pot triar entre diversos proveïdors d’aigua, en l’enèsim exemple de «liberalisme» intervencionista...) entre els mitjans digitals practicants del sensacionalisme ultradretà, molts consumidors s’hauran demanat si poden fer alguna cosa per fugir d’aquesta despesa. Com a consumidors, res, com a votants, afinar el vot en les pròximes eleccions.
Però no tothom es resigna a pagar sempre i en silenci. Als Estats Units, focus planetari de tots els graus del trumpisme, s’expandiren amb Trump les webs que predicaven la bona nova ultradretana, sempre farcida de falsedats i enganys, encapçalades per la que engegà Steve Bannon, assessor i mentor del president ara acusat de promoure un cop d’estat. La web, Breitbart News, va créixer com un focus de racisme, masclisme i desinformació i silenci sobre els favoritismes del poder vers les grans empreses... fins que algú pensà com es podia aturar aquesta emissió de femta. Doncs sí: una consultora, Nandini Jammi, i un publicista Matt Rivitz, començaren a contactar amb les empreses que s’anunciaven en aquesta web de promoció d’odi i violència, explicant què i qui hi havia al darrere i les implicacions legals i comercials de la seva col·laboració. Ara la web de Bannon, a punt d’entrar a la presó, ha perdut la majoria dels seus venedors d’anuncis i més de 4.000 anunciants, i és pràcticament en fallida. A veure si s’escampa l’exemple.