Tots sabem, encara que alguns no se'n vulguin enrecordar, que vivim del turisme. Per a les Balears el turisme no és un tema menor, és un tema capital. És una qüestió d'estat. És l'economia, estúpid, com diria Bill Clinton. Fa anys que sentim xerrar que hem d'apostar per la qualitat. És apostar per la qualitat procurar eliminar l'oferta obsoleta i facilitar la modernització dels establiments i la seva pujada d'estrelles? La resposta és bastant evident.
El canvi d'ús és un instrument per eliminar oferta obsoleta i a més intentar crear habitatges a preus assequibles, residències socials i assistencials o espais d'innovació sense consumir territori. Un instrument on s'ha donat un paper decisori als ajuntaments com a administració urbanística a través d'un informe preceptiu i vinculant i així garantir que les reconversions es produeixin allà on tenen sentit i són assumibles. N'hi ha que ho critiquen. Quina és la seva alternativa? Continuar amb establiments obsolets? Expropiar i que li costi un ull de la cara al contribuent? Fer proliferar edificis buits i abandonats on hi hagi okupes i ruïna? Esperar anys i anys que s'aprovin canvis als plans urbanístics?
La modernització, facilitar la reforma i ampliació dels hotels, ha estat una política reeixida i encertadíssima d'ençà que el 2009 es va engegar. Ha generat centenars de milions d'euros d'inversió i ha augmentat la categoria dels establiments. És cert que durant un període de temps es va pervertir la idea permetent també l'increment de places turístiques i les altures dels edificis, però en general la idea no era que hi hagués més turistes sinó que hi hagués hotels amb més prestacions, renovats i dotats de zones comunes més amples i confortables. Donar facilitats per a la modernització és voler avançar en qualitat. El pacte anunciat recentment entre el Pi i els partits que donen suport al Govern, amb el recolzament de la federació hotelera, no és més que un intent d'avançar en aquests i altres àmbits. Hem travessat moments molt difícils amb la pandèmia. La societat reclama altura de mires, actituds en positiu, capacitat d'entesa i solucions eficients. Tot es pot ridiculitzar i agafar per allà on crema, és una actitud molt estesa, massa estesa. Criticar és fàcil, fins i tot potser rendible electoralment, però contribueix molt més al benestar col·lectiu implicar-se i cercar noves transformacions de prosperitat.