Al llibret Espigolant II (IME, 2022), segon recull de lèxic ‘menorquí' que ens ofereixen Francesc Riudavets i Patrícia Romero, hi llegim ‘grenc'. Ells només posen un significat popular a aquesta paraula, que degué passar per malla al DCVB, l'Alcover-Moll. Calem-hi xarxes de recerca i trobem que ‘armar grenc' és una expressió que encara és viva, si més no a la zona des Migjorn Gran, i surt a les Rondalles menorquines, d'Andreu Ferrer Ginart, el qual la fa sinònima de ‘cercar raons, moure discussió, disputa, etc.' Al seu DCELC, Joan Coromines escriu que ‘grenc' (la e pronunciada neutra o oberta, segons els parlants) s'origina en «gre(z)enc», amb caiguda de la sibilant sonora intervocàlica, igual que «gre(z)esc», que té el substantiu gresca, ‘gatzara, esvalot', antic ‘greesca', nom de cert joc antic afectat per baralles i prohibicions. L'ètim és l'adjectiu llatí ‘graesciscus', -a , ‘propi dels grecs o que els pertany', aplicat a allò de les picabaralles a causa de la fama d'estrafolaris i esbatussaires que van tenir els grecs dins l'Imperi romà i fins als temps de les Croades.
Quan un grec deia al seu creditor que li pagaria el deute en arribar al primer dia de la lluna nova, el romà ja sabia que segurament no li pagaria mai; d'aquí la dita de deixar quelcom «ad calendas graecas», o sigui qui sap per quan es deixava! Potser aquella malafama era merescuda o tal vegada no. Hi ha tants de prejudicis en els tòpics identitaris! En occità, grè, grègo, vol dir ‘vagabund, perdulari', i apareix en tot el que tracti d'apunyalaments i bravates: «se noun vòs passà per un ome de bos, digo grègo» (si no vols passar per un bover, digues grego), o sigui, accepta el repte al crit de «grègo!» davant un desafiament o l'inici d'una acció més o manco violenta. Al meu poble, els al·lots dèiem, desafiant, «gallego si no ho fas!», i en aquest cas, ves per on, ens referíem als de l'estirp de Breogan pels volts de Fisterra.
És possible que els americans quan van anar encerclant la Federació Russa d'armament de l'OTAN a les Repúbliques Bàltiques, a Polònia i Romania no fossin conscients que estaven incomplint els acords fets just després de la desfeta de la URSS? Però quan, com recorda Javier Solana, van voler estendre l'OTAN a Ucraïna i Geòrgia, «grego, que no ho fas!» va dir el tsar Putin, o els americans: «Putin, que no fas»! I es va armar grenc, del gros.