Ara és l'estiu i un pensa i divaga davall un tamarell. El cap m'anava a les tres ‘r' de l'ecologisme: reciclar, reduir i reutilitzar. O a les tres ‘k' hitlerianes, el model de la dona nazi, proclamat per Adolf Hitler en els mítings, s'havia de fonamentar en la dona dedicada a: ‘kinder' ( els infants ), ‘kuche' ( la cuina ) i ‘kirsche' ( l'església ); és a dir la dona per a la procreació, la servitud a l'home i l'alienació. A finals del segle XIX alguns col·lectius de treballadors ja havien aconseguit la jornada de vuit hores. Era allò dels tres vuits: vuit hores per treballar, vuit hores per entretenir-se i vuit hores per descansar. I dissabtes i diumenges lliures. Hi venia afegit algun cop d'antimaquinisme, aquelles sectes luddites destruint les primeres màquines que entreveien com a competidores: «les màquines llevaran la feina als humans!».
Mirau el tres on ens du! Perquè moltes de coses es volen explicar així de manera tàcita i ràpida. I reduccionista. Ossiris, Issis i Orus; Brahma, Vixnú i Shiva; Pare, Fill i Esperit Sant, les trinitats divines, teogonies dels antics importades als moderns; les tres gràcies; cel, terra i mar; tres magistrats als tribunals; els tres porquets, els tres fills, o filles, del reis de les rondalles; la maledicció de ser advocat de les tres ‘p': putes, pobres i parents, que ens recorda la trilogia del neorealisme del cinema espanyol: putes, pobres i paralítics. Plorar, gratar i badallar, tot és començar. Cada dia s'ofeguen tres persones i neixen tres lladres; les figues per ser bones han de tenir tres senyals; tres dijous hi havia que lluïen més que el sol... i així seguiríem amb la màgia del tres.
El cas és que treballar vuit hores, tenia l'horitzó d'un augment del temps per dedicar a la família i al lleure. Les teories crítiques de l'oci modern, acaben amb el veredicte que, a les societats contemporànies, l'oci ha derivat en una estratègia capitalista més, per fer gastar als treballadors durant el seu temps lliure tot el que guanyen mentre treballen. És el model audiovisual de les tres esses (angleses): sex, scandals and sport (sexe, escàndols i esports). A això hi dediquen la majoria d'hores les televisions generalistes.
El tres a Mallorca també hi és. Les tres esses, però, són unes altres. Sand, sun, sea: arena, sol i mar. Els tres gran recursos naturals que han atret el turistes nòrdics i que han capgirat de dalt a baix el que eren les illes Balears. N'hi ha que n'hi afegeixen dues més, d'esses, sexe i sangria. A més de sol, arena i mar, un poc de llibertinatge i beguda barata. Cinc esses, canvien el models explicatius. Del tres al cinc. En conec un altre, lligat al món del periodisme: les cinc doble-vés. What, when, where, who, why (què, quan, on, qui, perquè). Cinc atributs, dels quals no en pot defugir una bona informació periodística. Aquest article no en compleix cap ni un. Però ja els tenia advertits des del començament que som a l'estiu davall un tamarell.