Oriol Junqueras, el misericordiós, el càndid, l'albat, aquest dilluns passat es va cagar dins els calçons. Ara diu que avala els indults de Pedro Sánchez i que no recolza la Declaració Unilateral d'Independència. Diu que l'única via possible és l'escocesa, com si Espanya fos Anglaterra. Es veu que li han rentat el cervell a la presó. El que fa Junqueras és llançar la feina de molts anys a les escombraries. No s'entén de cap manera que pugui dir el que diu, després de tants dies, setmanes, mesos i anys tancat injustament a la presó, després dels persistents «a por ellos», després de les vexacions, les humiliacions, els judicis falsos, les acusacions insostenibles, després de les burles, dels exilis, de les injúries, de les mentides, de la poca vergonya, de la mala bava, després de tot el que no dic, resulta repugnant, indecent i immoral el que aquest home ha dit. És que ja no hi ha cap dona ni cap home sensat entre els independentistes catalans?
Ja hem oblidat, tos plegats, els catalans de soca-rel, la gran violència que durant segles ens ha fet Espanya? Hem oblidat la violència estatal contra tots nosaltres, la violència ‘sagrada', la violència gratuïta contra el nostre poble i la nostra ciutadania, la violència inhumana? Junqueras, on eres? On eres quan pegaven bufetades i cops de porra a les àvies i als avis, quan arrastraven les dones escales avall i agafades pels cabells, per la boca i les dents, quan disparaven bales de goma i de fuam i buidaven els ulls als nostres joves votants desarmats, pacífics i demòcrates? On eres, Junqueras?
Com podem esperar res de bo de l'Estat espanyol? Que no basta i sobra tot el que ens han violat i humiliat, tot el que ens han espoliat i apallissat? Tot això no és encara suficient per ser independents i lliures i deixar de ser miserables espanyols fins que a ells els doni la gana?
Junqueras, per què has fet anques enrere?