La tribuna de Cristina Sánchez-Andrade , ‘El precio de la libertad' ( El País ) és una talàia fascinant. Escriu sobre Ingrid Bergman però no diu res de la diva ni de l'actriu. Redacta unes línees sobre Ana María Matute però no esmenta res de la seva dilatada trajectòria de novelista. I vés per on, aquesta avinentesa m'ha permès escriure un emocionat article. Sánchez-Andrade desposseeix de tota auréola refulgent a Bergman i a Matute. Són dones que senten, pateixen, s'emocionen. I, a més, se rebel·len! Les dues abandonaren als seus marits. La Bergman se n'adonà que algo había muerto dentro de mí i, després, s'enamorà bojament de Roberto Rossellini . La Matute, amb l'Espanya franquista de teló de fons, no suportà per més temps, a un marit que gastava el parné que ella guanyava i que, a més, va vendre la seva màquina d'escriure. Però l'autèntica lliçò de Matute és: l'essència de la dona «no es necesariamente ser madre y esposa fiel, sino más bien ser libre y feliz.»
Han passat 70 anys i les coses han canviat favorablement per a les dones. Però els vestigis encastats en els recolzes més insondables de la ment romanen intactes. Per exemple, enlloc està escrit que les dones hem de ser mares. Però alerta, és un precepte cabdal de l'ideari ultracatòlic, una forma més de sotmetre a la dona. També està incrustat en l'imaginari col·lectiu. Sí! L'atàvica tradició nacionalcatòlica dels 40 anys de dictadura feixista encara és present. Allò de «la maté porque era mía» ve d'aquí.
Quan les dones decidim no tenir fills som sotmeses a escarni públic. Sí, això passa encara! Lo de ‘i tu, a què esperes a tenir fills?', s'acompanya de malicioses murmuracions. Serà infèrtil? Deu ser ‘xorca', remuga la gent xereca. Serà lesbiana? S'ho fa amb dones, barbotegen els impúdics. Hi ha persones molt dolentes… A les dones que no volem tenir fills mos linxen, desprecien i estigmatitzen socialment. I els més grollerots mos titllen de dones esgarriades, traspaperades o desviades.
Cada persona ha de poder escollir com vol viure la seva vida i tots els altres hem de respectar la seva voluntat. Jo no vaig voler tenir fills! Ho vaig decidir lliurement i això m'ha fet feliç, molt feliç.