X, de vuitanta anys, està inquiet perquè no sap quan s'haurà de vacunar de la COVID. Alguns parents seus han estat cridats i vacunats, però a ell no li ha arribat cap nota de Salut. Finalment s'anima i perd tot un matí esperant intentant que soni una veu des d'un telèfon de la Conselleria. Ho aconsegueix l'endemà. L'informen: no li havien dit res perquè no el tenien apuntat. Dies després, pensa que l'anterior telefonada no ha servit de res. I, sí, una altra veu li repeteix que no el tenien apuntat. Hi ha una tercera vegada, amb novetat: «Miri, serà millor que demà vagi a vacunar-se a tal hora a Son Dureta». Un alè. Ara, a esperar que tot vagi bé. Una santa resignació ha forjat el nostre caràcter. I ens alimenta l'esperit.
Un altre exemple: en situació semblant, la ciutadana Y, setanta quatre anys, llegeix que a partir d'ara ja no avisaran ningú, i que els de la seva franja d'edat s'han d'informar del lloc i dia on han de ser vacunats. Costa de creure, però dedica tres jornades laborals a telefonar per obtenir la informació que l'afecta i que comença a inquietar-la. Tres jornades laborals marcant el telèfon del seu centre de salut. Quan aconsegueix connectar-hi, li agraeixen que els hagi proporcionat la informació de la seva existència.
Vull dir que el país no gaudeix d'una organització eficaçment proporcionada als ingressos que l'Estat n'engoleix. Les vacunes arriben tard, possiblement per maniobres de les empreses farmacèutiques, i se'ns vol fer creure que aquest és el problema. I és un problema, i gros, perquè el capitalisme ha perdut qualsevol capacitat de posar-se límits en favor del benestar de les persones i del progrés dels països. Però aquest problema s'encadena amb el de la nostra ineficàcia, la d'aquests alts càrrecs que pretenen crear la ficció versemblant del seu bon funcionament, gràcies a unes normes ben dictades des del cim i ben transmeses a la xarxa d'aplicació.
Al principi d'aquesta pandèmica fi del món tots vàrem cometre errors pel desconeixement que teníem del gruix del mal. No pensàvem que aquests errors s'institucionalitzarien en el temps per mor de la tradicional manca de previsió i una incapacitat d'organització que s'acosta a una deixadesa punible. Però com que això era dolent, ha passat.