Cuando Mallorca reinó en los Pirineos –incluyendo la Vall d'Aran–

Cómo Jaume II, hijo del 'Conqueridor', conspiró contra su propia sangre para dar viabilidad a su reino en mitad del mar

Pirineos

En el valle todavía se recuerda el nombre de los gobernadores mallorquines y los gestos del monarca por sus habitantes | Foto: Matteo Badini

| Palma |

No todos los mallorquines son conscientes, pero hubo un tiempo en el cual el Reino de Mallorca poseía amplias zonas de alta montaña, incluida la Vall d'Aran, en la vertiente norte de los Pirineos centrales. El valle de tradición y habla occitana fue motivo de pugna entre las coronas de Aragón y los capetos, regentes de la actual Francia, a finales del siglo XI. Era territorio de frontera y la disputa venía de lejos. Las dos potencias entre las cuales se encajonaban los territorios continentales del primer rey de Mallorques no iban a ceder.

Ante el desencuentro de Aragón y Francia un papa tomó una solución salomónica y, mientras las aguas volvían a su cauce, nombró a Jaume II de Mallorca administrador fiduciario del enclave hasta que no se dirimiera la cuestión de la soberanía por vía diplomática. El tratado se firmó en Angelers, localidad del Rosselló que como todo el condado pirenaico pertenecía al primer rey exclusivamente mallorquín.

Las fuentes indican que Jaume de Mallorca no fue un mero nombre testimonial en Aran, al contrario ejerció las prerrogativas típicas de un soberano de su época. Tres gobernadores mallorquines vinculados al centro de poder del Rosselló lo rigieron en nombre del monarca mallorquín; Arnau de Sant Marçal (1298-1307), Pere Bernat d'Asnava (1307-1310) y Pere de Castell (1310-1313).

Con él se devolvieron las instituciones tradicionales del valle arrebatadas temporalmente por los franceses. También medió entre las distintas facciones de araneses, partidarios del rey de Aragón o bien de la unión con Francia. No hizo lo que era más sencillo, desentenderse de esas gentes, y en la Vall lo recuerdan como un buen rey. Cuando el rey francés declinó sus derechos sobre el vall d'Aran y terminó el mandato mallorquín de unos quince años –culminado en su último tramo por su hijo Sanç, a su muerte– su huella quedó para los anales en la Querimònia, el conjunto de privilegios otorgados para la zona y en vigor hasta el siglo XIX que mantuvieron la ordenación procesal en materia de derecho penal fijada por Jaume de Mallorca.

Resulta importante no confundirlo con su sobrino y coetáneo Jaume II d'Aragó, conocido como el Just, hijo de su hermano Pere el Gran, señor de Aragón, Cataluña y València, quien desde el principio impugnó la decisión plasmada en el testamento de su padre para arrogarse el dominio sobre todas las tierras que este gobernó, un objetivo que alcanzaría por la fuerza.

Contra su propia sangre

En su momento, años antes de los acontecimientos de Aran, varios litigios habían tensado la relación de los monarcas hermanos, Pere y Jaume, los hijos de Jaume I. Todo estalló en 1285 cuando por sorpresa Pere entró con sus huestes en Perpinyà y Jaume se vio obligado a huir por una alcantarilla y dejando atrás a su mujer e hijos –que fueron apresados– para pedir auxilio al rey de Francia, que primero invadió Cataluña y después fue derrotado. Jaume, quien apostó por aliarse con el máximo enemigo de su propia sangre perdió, quedando así expuesto a una reconquista aragonesa en las Islas y un vasallaje que condicionaría toda su trayectoria.

Retrato del primer rey mallorquín. Foto: Archivo UH.

En aquel entonces Mallorca era una ciudad volcada al mar, la actual Palma, y mucha tierra despoblada. Jaume II de Mallorques, el vasallo de su familiar, regía sobre parte de Ibiza y Formentera, mientras a la Menorca todavía musulmana le exigían un pago de tributos anual. El grueso de su poderío y su corte más pomposa se instauró tras los Pirineos, en los montañosos condados del Rosselló y la Cerdanya, con capital en Perpinyà. Además, era señor de Montpellier y ostentaba la baronía de Omeladès y el vizcondado de Carladès.

Nuestro Jaume II se había formado en París, había crecido administrando su plaza estratégica en mitad del mar, donde protegió a un tal Ramon Llull, senescal antes de vivir las revelaciones que lo hicieron famoso en todo el mundo. Desde sus territorios continentales bien asentados y definidos trató de sobrevivir a los zarpazos de sus vecinos, y durante un tiempo lo consiguió. Sin embargo la suerte de su dinastía estaba echada.

Tiempos convulsos

Los veinte años del reinado de Jaume II de Mallorca se asemejan a un acordeón, siempre en tensión por desprenderse del dominio de sus parientes y vecinos y a la vez acercándose a ellos cuando era imperativo. Su padre el Conqueridor quiso otorgarle el Reino de Mallorca, tierra de frontera recién incorporada de nuevo a la cristiandad, y extender sus dominios con la conquista de Cerdeña, algo que jamás pudo concretar.

Por contra Jaume II de Mallorques emprendió su propio camino, por ejemplo negociando directamente con los mandamases norteafricanos y de la taifa de Granada para beneficiar al comercio de su Isla a pesar de contravenir con ello al propio rey de Aragón.

Tras intensas negociaciones con Abu-l-Baqa Halid, sultán de Bugía, en la actual Argelia, el Reino de Mallorca instauró su primer consulado en dicha ciudad norteafricana, con el fin de potenciar y defender la actividad comercial de los mallorquines en el Magreb. Ello entraba en confrontación con los intereses de la corona de Aragón, que no percibiría así parte de las sumas económicas que los mallorquines abonaban en las aduanas del norte de África. En definitiva, el comercio catalán tendría más dificultades para controlar a los hombres de negocios de la Isla, que vivieron un auge destacado.

La reforma y modernización del reino así como la repoblación de la Part Forana emprendida por el Jaume II mallorquín tenían sus costes. También la construcción y rehabilitación de palacios que impulsó en Perpinyà (Palau dels Reis de Mallorca) y Ciutat de Mallorca (L'Almudaina), así como la Seu.

En consecuencia impuso aranceles a todo aquel que operara sin la ciudadanía mallorquina y creó un nuevo sistema monetario. Eso tensó aun más la relación de poder que ya había quedado definida en el pasado por las armas. Entre muchas voces que exigían boicot, el rey catalanoaragonés era partidario de agotar la vía diplomática.

Finalmente tuvo que pasar un año entero de bloqueo comercial por la fuerza para que el monarca isleño reculara en sus disposiciones que contravenían los intereses de la Corona de Aragón, y especialmente los de la burguesía comercial catalana.

La pacificación y normalización de las relaciones del eje Palma-Barcelona trajo consigo el periodo más próspero de la corta y convulsa historia del Reino de Mallorca, y dio paso a su hijo Sanç, conocido como el Pacífic, que al morir sin descendencia facilitó la reasimilación total del reino como parte de la corona catalanoaragonesa. Como suele decirse, esa es otra historia.

24 comentarios

user J Mir | Hace más de 3 años

@Pep Gil Si els teus pocs coneixements serveixen per no fer servir la teva llengua, sigui la que sigui i li diguis com li diguis, i per alabar els decrets de Nova Planta, estam ben arreglats. I al que demana un referèndum, supos que nomes podrem votar els que la coneixem i la feim servir, no? o la metgessa de Son Piza que diu que fa set anys que viu a Mallorca i ni l'entén ni el vol entendre, podrà votar?

user Pep Gil | Hace más de 3 años

J MirSi mis pocos conocimientos sirven para bajar el egocentrismo catalán y por consiguiente su inexistente superioridad para imponernos una lengua que no es la nuestra, daré mi colaboración por bien servida.

user J Mir | Hace más de 3 años

Podem discutir, no se com, si es més important que en Ramiro es reservas el títol de rei d'Aragó estant dins un convent o que en Ramon Berenguer IV resolgués el merder que se va trobar a Aragó: el Papa i les ordes de Cavalleria reclamant el testament d'Alfonso el Batallador; Castella ocupant Saragossa i environs; els musulmans recuperant les conquestes del sud de l'Ebre; els nobles revoltats... l'única cosa que no va poder restablir el comte va ser l'escissió de Pamplona; que el comte fos un home educat i d'honor, no te res a veure amb que Aragó no va desaparèixer de miracle i gracies al català. El Rei d'Espanya també és rei de Jerusalem i se'n pot torcar el cul amb aquest títol, i lo normal seria que si d'aquí 500 anys colcu digués que era un títol important se n'haurien riurien d'ell (tanta sort que no és un títol català perquè en aquest cas els hiperventilats en farien una festa). Aquest és el fons de la discussió històrica, que importa més el protocol o la realitat? i la realitat és tossuda, l'expansió occitana i meditarrania varen ser empreses dels sobirans i dels catalans, Aragó va aportar un punt de legitimitat per la titulació reial, va aportar braços i va aportar territori productiu especialment en la ramaderia, però les seves institución casi mai acceptaren donar suport a les aventures territorials i comercials per la mediterrània i varies vegades posaren en perill la monarquia (estudia com es varen portar a la guerra que va acabar amb la despossessió de Mallorca amb Pere el Gran). I no, no els deien catalans com els argentins diuen gallegos, que ja seria molt perque xarraria de predomini demogràfic, les corts catalanes son una realitat (a les que els representants del Regne de Mallorca anaren per més de 100 anys, encara no m'has explicat com pot ser) o el casi centenar de consolats a ciutats portuaries que es deien consolats catalans eren organismes oficials on es donava cobertura a tots els subdits del rei. No conec a ningú decent que digui que Catalunya fos un regne, si que era un estat, tal com el defineix Maquiavelo: "TODAS las soberanías que tienen o que han tenido autoridad sobre los hombres, han sido y son, o repúblicas, o principados [te sona lo de Principat]. Los principados son, o hereditarios en una familia, cuyos antecesores han sido príncipes desde la antigüedad, o bien son nuevos sin estas condiciones."

user Pep Gil | Hace más de 3 años

J MirNi con el casamiento de Petronila de Aragón con el conde Ramon Berenguer IV se formo la falacia corona catalano-aragonesa. Éste solo consiguió que su suegro Ramiro II (el monje) rey de Aragón lo considerara cónyuge (ni pincha ni corta), al ser una unión dinástica, y no territorial o política. Pues el Monje mantuvo sus privilegios nominales hasta que murió. Alfonso II, hijo de este matrimonio, fue el que heredó ambos territorios y comenzó la sagrada tradición de hacerse llamar rey de Aragón y Conde de Barcelona (jamás de reino de Cataluña, como el nacionalismo pretende instaurar, ni con el milenium). Busca textos de historia no adoctrinados para enterarte de la venda que os han puesto.

user Pep Gil | Hace más de 3 años

J MirEn Hispanoamérica a los españoles se nos conoce como gallegos y a los árabes como turcos. No tiene nada que ver que una parte de los mercenarios de los reyes de Aragón y Castilla utilizasen a catalanes. Todo depende de lo cada una de estas personas dejen sus territorios en busca de mejoras, generalmente económicas, que en su tierra no puede obtener.

user Pep Gil | Hace más de 3 años

J MirRevisando el pasado nos daremos cuenta que quien realmente ha "fastidiado" siempre a Baleares y sigue haciéndolo, ha sido precisamente Cataluña. Jaime I, murió el 27 de julio de 1276 en Alcira. Jaime II, segundo hijo de Jaime I el Conquistador y de Violante de Hungría reinó entre 1276 y 1311 con los títulos de rey de Mallorca, conde del Rosellón y de la Cerdaña y señor de Montpellier, la baronía de Omeladès y el vizcondado de Carladès. Menorca, aún habitada por los musulmanes, le rendía vasallaje. Según el último testamento de 1272, que dividía la Corona de Aragón en dos entidades jurídicamente independientes, representando el nacimiento de un nuevo reino dentro del contexto internacional bajo el amparo del papado. El 12 de septiembre de 1276 juraba en la iglesia de Santa Eulalia las franquezas del reino e iniciaba su reinado como soberano independiente. Reinado entorpecido por su hermano Pedro III de Aragón que, mediante protesta secreta, no aceptaba el testamento paterno. Finalmente, ante la inoperancia del papado, se ve obligado a jurar (1279) en el convento de los Predicadores de Perpiñán, tras declarar ante un notario su disconformidad alegando la "potentia armorum" de su hermano, el pacto de vasallaje. Hecho que condicionaría durante toda la existencia del reino de Mallorca las relaciones entre ambos. De todas formas, independientemente del fasallaje, NUNCA CATALUÑA FUE UN REINO, se rendía al Rey de Aragón (el sitio es lo de menos)."Germans fins an es 7 anys". Además se puede aplicar lo de "català, si no te la feta, te la farà". Envidia pura y dura de siempre de los catalanes hacia nuestros productos, territorios, etc. Menos mal que con el Decretos de Nueva Planta (por los cuales quedaron abolidas las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia, Reino de Aragón, Reino de Mallorca y del condado de Cataluña) tuvimos unos tiempos de paz y prosperidad. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".

user J Mir | Hace más de 3 años

@N MQ, no crida l'atenció allò que no saps, crida l'atenció allò que te penses, "los partidarios de los antiguos extraterrestres" també ho troben. Hi ha una cosa que se diu falacia "ad hominem" que vol dir desqualificar un argument per les característiques de la persona que l'expressa, no per la naturalesa de l'argument. 1.- Quan Ramon Berenguer IV es va fer càrrec del govern del Regne d'Aragó, Navarra (Pamplona) havia escindit designat un rei distint a Ramiro II; Castella havia invadit el Regne de Saragossa; els nobles s'havien rebel·lat i el rei s'havia hagut d'exiliar al Pallars. A tot això, na Petronila tenia 7 anys i ni tant sols s'havia casat amb el Comte ni el comte estava compromès a fer-ho (després va anar així pero no estava al contracte). 2.- Bearn a part, els comtats catalans eren unes potencies molt implicades en les dinàmiques occitanes, havien incorporat Provença i alguns altres territoris al patrimoni familiar i disputaven amb bons resultats l'hegemonia amb el Comtat de Tolosa (una gran potencia comparable a França de llavors). 3.- Havien estat una gran ajuda en la razzia pisano-catalana una de les primeres expedicions bèl·liques marítimes a la mediterrania, en aquests moment (1115) per primera vegada es designa Catalunya i als catalans per designar conjuntament als sobiranns i als súbdits de Barcelona i d'Empuries, perque la paraula Barcelona no servia per tots. 4.-En temps de Ramon Berenguer I, el comte va tenir l'atreviment d'encunyar moneda d'or al seu nom, cosa que ningu que no fos emperadaor havia fet mai. 5.- Més tard, les corts catalanes varen ser molt mes proclius als interessos reials que les aragoneses, impulsaren les conquestes de Mallorca i Sicilia en contra de la posició d'Aragó, varen acceptar de bon grat que Valencia tengues personalitat legal propia i no s'integras a un dels estats preexistents, en contra d'Aragó. I naturalment aportaren la major part de la infraestructura i els homes per les altres conquestes on els aragonesos no estaven en contra per la simple raó que tocaven la mar (Sardenya i Nàpols). 6.- A tot Europa i especialment a la Mediterrània, els subdits del rei d'Aragó eren designats com catalans. No ataquis les persones i demostra que alguna cosa de les que he dit, sigui falsa.

user N MQ | Hace más de 3 años

Llama la atención que sólo los ultracatalanistas y principalmente los subvencionados defiendan a muerte la suppuesta y ficticia corona catalano-aragonesa.

user J Mir | Hace más de 3 años

Quan Jaume I va voler conquerir Mallorca les corts aragoneses s'hi oposaren perquè volien Valencia, que se pensaven annexionar, així que boicotejaren la conquesta insular; per això els 5 magnats, avui diríem accionistes, que pactaren les tallades grosses del repartiment, eren tots catalans. Per això els reis mallorquins havien de retre jurament al catalano-aragones a les corts catalanes (Pacte de Perpinyà de 1279). Per cert, pregunta del milló: com pot ser que un rei, i més tard un regne, es sometes a les corts d'un comtat? i ara la pregunta del porró, no convendria estudiar un poc més i deixar de dir bataionades?

user Pep Gil | Hace más de 3 años

RaiguerSi, como las coronas de flores de los difuntos. Cataluña nunca ha sido reino. Ni con el casamiento de Petronila de Aragón con el conde Ramon Berenguer IV. Éste solo consiguió que su suegro Ramiro II (el monje) rey de Aragón lo considerara cónyuge (ni pincha ni corta), al ser una unión dinástica, y no territorial o política. Pues el Monje mantuvo sus privilegios nominales hasta que murió. Alfonso II, hijo de este matrimonio, fue el que heredó ambos territorios y comenzó la sagrada tradición de hacerse llamar rey de Aragón y Conde de Barcelona (jamás de Cataluña, como el nacionalismo pretende instaurar). Busca textos de historia no adoctrinados para enterarte de la venda que os han puesto.

user Isleño | Hace más de 3 años

RaiguerEn aquest cas si que: "El ordén de los factores altera el producto"

user J Mir | Hace más de 3 años

O sigui, dels reis de Mallorca cap va néixer a Mallorca i amb prou feines varen viure a Mallorca mai més d'un parell de mesos entre tots (en Sanç per salut hi va estar un poc més), casi sempre estaven a Perpinyà amb aquells catalans continentals, com ells mateixos i els reis de la Corona d'Aragó, germans, nebots i altres parentius, tots ells de la línia masculina dels comtes de Barcelona. Aquells embulls de familia no tenien massa a veure amb la nació, de fet el 1349, pocs mallorquins s'afegiren a l'expedició de Jaume III, només mercenaris genovesos que va haver de pagar amb la venda de Montpeller i que quan varen haver de defensar la vida del rei, fugiren com rates.

Angelcaído Angelcaído | Hace más de 3 años

RaiguerJa,ja,ja......Molt bó

user Occità | Hace más de 3 años

Els autèntics mallorquins nacionalistes indepedentistes no venuts a CataluÑa, també tenim sa nostra pròpia diada del 25 de octubre de 1349, quan honrram i recordam es nostres herois morts i decapitats, comandats per es nostre darrer rei Jaume III de Mallorca a sa batalla de Llucmajor, defensant ses llibertats de sa nostra petita gran nació independent del reine de Mallorca, de ses forces d’ocupació nazional catolicisme catalanes de tropes de mercenaris almogavers feixistes bèsties tarades DE PERE IV d'Aragó que sembraren el terror per tota sa nostra illa al crit de “ Desperta ferro “ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ). Mataren a Jaume III decapitat amb es coll teiat i el dugueren a amagar a sa catedral de València, perque es mallorquins no poguessin venerar-lo i ens oblidàssim de sa seva gran història i llegenda en defensa de ses llibertats de sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca. El 1905 ses restes del rei Jaume III de Mallorca vàren retornar a Mallorca per sa gran intervenció personal del gran rei Alfonso XIII de Borbó, qui va reparar sa històrica gran injusticia catalana, decidint que ses restes del gran monarca independentiste mallorquí fossin escoltats amb tots els honors y transportats de València fins a Mallorca. Els seus restes reposan actualment a sa catedral de Palma de Mallorca, en companyia de ses restes del seu padrí el rei Jaume II de Mallorca, per glòria de tots el mallorquins, després de 556 anys d’exili vergonyós i amagat per els catalans, vergonyós per part de ses autoritats feixistes catalanes, les cuals sempre han volgut ocultar es vergonyós i repressor tracte supremacista tengut amb Mallorca i sa seva història i cultura. Això es història documentada el deMES son coberbos Tomeu del adoctrinament verd traidor i venut als catalanans invessors i repressors. Això no s'estudia a ses nostres aules adoctrinadores de la memòria histórica. Vergonya cavallers, vergonya.

user pep | Hace más de 3 años

Reino de Mallorca, existió. Reino de Aragón, existió. Reino de Valencia, existió. Reino de Cataluña, no existió. Lo que es Catalunya siempre formó parte de alguno de esos tres Reinos reales. Hablar del Reino de Cataluña como real, o Catalunya como nación, es lo mismo que hablar de la Tierra Media y los hobbits, es ficción.

Angelcaído Angelcaído | Hace más de 3 años

Mallorca UN REGNE..... Catalunya COMTATS. Quede clar ? Mallorca MALLORQUÍ.....Catalunia Catalá REFERENDUM per SA NOSTRA LLENGO.

user Isleño | Hace más de 3 años

A LOS CATALANISTAS NO LES INTERESA QUE SE SEPA LA VERDADERA HISTORIA DE MALLORCA Se les acabarían los argumentos de que; "el mallorquín es un dialecto del catalán", y sus chiringuitos catalanistas... ¿quién fue primero y quén es dialecto de quién...? GRACIAS POR DIFUNDIR LA VERDAD An es catalanistes, no els interessa que se conegui sa vertadera història de Mallorca. Se'ls acabarien ets arguments que; "es mallorquí és un dialecte des català", i es seus xiringuitos catalanistes. ¿qui és dialecte de qui...? AQUI XERRAM MALLORQUI, NO "PARLAM" CATALA !!

user Occità | Hace más de 3 años

REINE DE MALLORCA. Sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar i estudiar el reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca. Tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostrta independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Tenim es millor divulgador de sa nostra llengua occitana, cultura i sapiència mallorquina e internacional conegut arreu del món, es gran Beat Ramón Llull. Desde el 30 de desembre de 1.285 honrram es nostres màrtirs Cabrit i Bassa, defensors de ses nostres llibertats i sa nostra raça, donant sa vida per sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca, morint empalats i abrassats com a Cabrits per ses brasses de unes bèsties tarades catalanes feixistes opressores que mai han volgut sa nostra independència. "Sa història de nostra raça tingué aquí dalt gonfanoners de lleialtat: Cabrit i Bassa, en heroisme i fe es primers, ara en glòria que mai passa postren ses palmes i llore A lo millor es que tenen por de haber de explicar sa història del Castell d’Alaró, ja que el rei Alfons III el Franc de sa corona d'Aragó, va fer cremar com a cabrits a ses brasses es generals mallorquins cabrit i bassa enmig de sa plaça del poble d’Alaró, que defensaven es nostres drets i sa indepedència del reine de Mallorca davant sa repressió i opressió catalana, i tot això per ser idependentistes del reine de Mallorca front sa repressió i opressió catalana. això és historia.

Miris on miris, tot són guiris Siset | Hace más de 3 años

És una llàstima que a la guerra de successió els castellans regalassin territoris de parla catalana

user Scorpio | Hace más de 3 años

Todo muy bien contado excepto dos cosas: nada de siglo XI, todo esto pasó en el siglo XIII. Y que decir el rey catalanoaragonés o hablar de la corona catalanoaragonesa son barbaridades, invenciones del actual independentismo catalán y sus sueños de apoderarse de todos los reinos y condados que formaban la corona de aragón.

user Pep | Hace más de 3 años

D'aquests fets ve l'expressio "catala, qui no te l'ha feta, te la fara". I encare n'hi ha que van d'historiadors insalvapatries defensant la submissio a Barcelona

user hola que tal | Hace más de 3 años

Si hubieran seguido ahora estaría todo urbanizado.

user J Mir | Hace más de 3 años

Hi ha un poc de lio. Quan Pere el Gran entrà a Perpinyà, Jaume ja havia pactat amb el rei de França per la qüestió de Sicilia pensant que Pere el Gran seria agranat per la potencia francesa, cosa que no només no va passar sino que la derrota francesa va ser monumental. A causa d'això Pere es va incautar de Mallorca pero no del Rosselló i la Cerdanya, i de rebot el seu fill va conquerir Menorca als almohades restants. Jaume estava emprenyat perquè Pere el Gran l'havia obligat a declarar-se el seu vassall uns anys abans, contravenguent el testament de Jaume I. Però per França les coses no li anaven molt millor, el 1285, les tropes franceses obliguen a Jaume II a declarar-se vassall de França per la Senyoria de Montpeller, cosa que va acabar per suposar la pèrdua de la seva sobirania i el declivi comercial d'aquesta ciutat, perquè França va obligar a derivar el comerç cap el port d'Aigües mortes. Quan Jaume II és anomenat administrador d'Aran tots aquests lios ja havien passat. ell havia recuperat Mallorca. El resum de tot plegat, es que Jaume II de Mallorca no va ser, en cap cas, un rei exclusivament mallorquí, en tot cas Mallorca ocupava la preeminència protocolaria entre les titulacions de Jaume II; com a la Corona d'Aragó ho feia el títol de Rei d'Aragó, sense que això implicas cap tipus de domini sobre altres territoris que tenien el seus propis règims institucionals.

Lo más visto