Aquest preàmbul serveix per introduir els textes de dos grans escriptors i esplèndids fabuladors que en feren de Mallorca casa seva. Anceu a l'hort dels tarongers, un dels contes mallorquins i pròleg del llibre El vellocino de oro de Robert Graves i la Fábula del poeta a la illa, de Camilo José Cela. Personatges lliures, complexos, particulars i amb gran projecció mundial per la seva qualitat literària i gran sensibilitat al mostrar les incerteses de la existencia humana i la veritat del poeta posseït per la musa. A més de ser uns escrits meravellosos, es glossa el tarannà dels mallorquins i el pes que el matriarcat a tingut a les illes.
Vos recomano les lectures, inspiren i sorprenen, són uns textos que com els de la esplendorosa juventud a la vora del mar descrits per Camus i els de l'Ítaca somniada de Kavafis donen sentit a l'univers mediterrani i els faig pròleg de La nova Ítaca de la Mediterrània, la mostra que vaig iniciar al passeig de Can Picafort l'estiu de 2016 amb quatre agrupaments escultòrics i ampliada ara amb deu nous assentaments a Son Serra de Marina, Santa Margalida i Can Picafort. Són ja part del paisatge de la badia, fan olor a brisa de mar, sorra i alga marina i ens remeten a les històries d'un passat on els herois són déus humanitzats, els argonautes humans deutors amb el seu ens social i el viatge font d'aprenentatge i coneixements que dura tota la vida. Ítaca és el somni de la llar, l'illa desitjada on l'home s'uneix amb l'home i aquest amb la natura.
Avui, que del cel plouen pedres, la força del pensament arrelat en el sentit comú, la bellesa, l'equilibri i l'harmonia és la raó per la qual sento que sóc part i comparteixo amb el passat una mateixa humanitat.