Miquel Oliver és el batle de Manacor. La seva valoració d’aquest període és que «el municipi ha viscut una important transformació els darrers anys. D’una banda, hem experimentat un increment poblacional molt significatiu; i de l’altra, hem volgut assumir el repte de no només mantenir sinó millorar la qualitat dels serveis públics. La pandèmia ens ha obligat a atendre necessitats i realitats que potser mai no havíem imaginat però que no podem ni volem defugir com Ajuntament».
A Manacor, diu el batle «s’hi viu millor avui que el 2018. La ciutat té més espais pacificats per a què les persones puguin passejar i gaudir dels espais públics, el que també repercuteix de manera positiva en els comerços i en la restauració. Gràcies a això i al canvi de 180 graus pel que fa al model de recollida de residus, Manacor és també avui més sostenible: som el municipi més gran de les Illes Balears amb recollida de totes les fraccions a tots els nuclis. Però la fita més important m’atreviria a dir que és l’arribada de l’aigua potable. Gràcies a la planta potabilitzadora pilot, 1.500 habitants i 500 alumnes d’un centre educatiu ja tenen aigua potable a les aixetes de ca seva i hi ha cinc fonts instal·lades i obertes a tota la població. Amb la nova potabilitzadora, el 2024 en tendrà tota la ciutat. L’accés a l’aigua potable és un Dret Humà bàsic».
«El comerç local és el que configura el teixit d’un poble, per això crec en el gran centre comercial a cel obert que és Manacor, un pol d’atracció evident. En aquest sentit hem estat pioners a Mallorca en qüestions com els vals de consum municipals, que varen donar uns resultats inaudits: un volum de compres d’1,6 milions d’euros. També hem posat en marxa campanyes de dinamització comercial originals com Manacor Encantat, que ha atret gent d’arreu de l’illa. La darrera, Una volteta per Manacor, ha suposat una despesa directa al comerç local important».
«Gràcies a les subvencions per a rehabilitar les façanes, molts carrers de Manacor han experimentat una millora que es pot veure a simple vista i que posa en valor el nostre patrimoni. Parlant d’urbanisme, el municipi afronta el desafiament de la crisi habitacional, que afecta totes les Illes Balears. Manacor és el primer municipi de les Illes Balears que ha impulsat la fórmula de convertir habitatges fora d’ordenació que varen quedar inacabats arran de la crisi de 2008 en habitatge públic. Ja tenim dues promocions encaminades gràcies a les quals l’Ajuntament també disposarà d’un parc d’habitatge públic propi. Som el primer equip de govern que ha aprovat un Pla General a Manacor, després de 40 anys d’intents frustrats».
«La mobilitat era també una assignatura pendent. Amb un increment de més del 20% de vehicles entre 2011 i 2019, calia prendre mesures. Manacor és un dels municipis amb més vehicles per habitant, amb un total de 41.000. Com a administració, teníem el deure de de combatre aquesta dependència del vehicle privat, per afavorir una millora de la qualitat de vida als nostres carrers i reduir les emissions de CO2. Els veïnats del centre de Manacor ja no senten tant de renou ni respiren tant de fum, els veïnats de s’Illot ja poden gaudir de la primera línia sense passar pena que un cotxe se’n dugui per davant un infant, els veïnats de Porto Cristo ja poden passejar per davant la platja sense tenir la sensació que passegen per una carretera i a Son Macià, la plaça és un espai pacificat. El món que ve necessita accions valentes i encaminades a superar aquest anar en cotxe per tot. La crisi econòmica i social derivada de la Covid-19 tardarà temps en superar-se i per això continuam apostant per destinar bona part dels pressuposts municipals a donar-hi resposta. L’escalada de preus i la inflació actuals també obliguen a mantenir polítiques socials; és indispensable».