Sineu, 125 años de noticias

El arquitecto Joan Vanrell analiza las noticias recogidas en el monográfico Sineu; 125 años de noticias desde una perspectiva de la transformación urbana que ha experimentado este municipio de Mallorca durante los últimos 125 años. La conversión de pequeños huertos urbanos en nuevas urbanizaciones; la construcción del Escorxador, en 1900 y la llegada del tren a Sineu, en 1878, fueron un revulsivo para el mercado de los miércoles y la Fira de Sineu, propiciando la edificación de nuevas infraestructuras para la acomodación de visitantes, mercaderes y animales.

La creación de espacios para el ocio, centros educativos, de salud, la dotación de alcantarillado y de una ronda de circunvalación son otros de los avances plasmados en Ultima Hora y que forman parte del monográfico Sineu: 125 años de noticias, cuya versión en PDF también pueden descargar aquí.

Sineu, 125 anys després

Aquesta selecció cronològica de notícies publicades a Ultima Hora aquests darrers 125 anys ens mostren les transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques que ha sofert Sineu. Més que fer un comentari concret d?algunes d?elles vos he de confessar que, segurament mogut per la meva formació, preferesc parlar sobre la transformació urbana durant aquest lapse de temps.

El casc urbà ha duplicat la seva superfície sobretot a partir d?iniciatives privades d?urbanització, si bé per espai d?anys aquests trasts varen ser petits horts urbans; a partir dels anys noranta es varen anar construint i configuraren l?actual paisatge urbà.

Al costat de l?aljub municipal es construí l?Escorxador (1900), primer equipament públic modern. L?arribada del ferrocarril (1878) potencià l?arribada de visitants i de mercaderies tot impulsant el mercat setmanal i les fires ?n?és representatiu l?edifici de passatgers (1926)?. Al Fossar s?hi construïren un nou abeurador (1905) i dues quarteres (1909), anys més tard es donà aixopluc als mercaders amb la construcció del mercat cobert (1956). El gran projecte municipal fou l?eixamplament de sa Plaça (1919-1936) que esdevingué l?espai on s?articula la vida col·lectiva. Entre 1884 i 1930 es redactaren fins a setze projectes d?alineacions per a regularitzar els carrers de la vila. Dos edificis públics s?iniciaren alhora i seguiren els preceptes higienistes del moment, representant la modernitat arquitectònica per espai de molts anys: la Casa-Hospici (1917-21) i l?Escola Graduada (1917) que, per falta d?interès després de l?aixecament militar, no s?acabà fins al 1965. L?extracció de lignits, iniciada el 1895, la Central Eléctrica de Sineu (1912), la filial de Tapices Vidal (1925) i Géneros de Punto Sinium són una mostra de la petita indústria sineuera.

Les necessitats de lleure es varen veure acontentades amb la construcció del Teatro Garcías (1934) i anys més tard la construcció d?un Frontó (1944) i del Camp d?esports de Son Magí (1972) oferiren un espai per a les pràctiques esportives. La fisonomia del Fossar canvià amb la construcció del Teleclub (1970-73).

La dècada dels noranta s?inicià amb el desenvolupament d?un servei d?aigua potable i clavegueram que milloraren les condicions de salubritat, i la finalització del vial de circumval·lació que suposà treure el trànsit pesat del centre. Al tombant de segle s?incorporaren tres nous equipaments, el desitjat IES (2000), el Centre de Salut (2003) i l?Escoleta. La darrera gran construcció ha estat el nou CEIP (2012).

Gràcies al compromís de diversos governs locals s?han fet importants progressos no exempts, però, de dificultats i d?algunes polèmiques.