Comenten que els anys vuitanta, quan hi havia una gran manifestació a Palma, el president Gabriel Cañellas sortia al balcó del Consolat de Mar, mirava els concentrats i tornava entrar tranquil dins la seu del Govern balear perquè deia que no n’hi havia cap dels seus. Amb independència que això sigui veritat o no, s’ha de dir que en el joc de la democràcia, la configuració de majories i minories, no ve tant per la moral de la pròpia tropa com per la dels adversaris. És cert que el vot a les Balears, en la seva major part, ve dictat per la política espanyola que els mitjans de comunicació de Madrid irradien cap a la perifèria; però també ho és que el matís que determina el bloc guanyador s’acaba de cuinar a la política local.
L’actual majoria PP-Vox és més fruit d’un vot de càstig o cansament, que d’adhesió a un projecte il·lusionador. Les forces progressistes o nostrades no foren capaces de mantenir la motivació del seu electorat amb propostes valentes i serioses i optaren més per una retòrica buida de contingut que deixà molts insatisfets. Hi havia demanda de canvi i un PP que es presentava assenyat davant l’electorat, i això podia aglutinar els desencantats de banda i banda que no optessin per l’abstenció. Avui, la situació política ha canviat i, encara que ho pretenguin dissimular, la cara amable dels populars illencs s’ha amargat. Les polítiques que duen a terme s’han contaminat de la rancúnia antimallorquina o anticatalana que practiquen tant els seus socis locals de Vox, com els seus propis dirigents estatals. I això, a les Balears, desperta consciències i motiva la implicació política de la societat civil i molts particulars que senten agredits uns valors que els identifiquen.
Quan tan sols duim un any de govern, la sensació de segrest de la legislatura per les astracanades de Vox és un fet. L’estratègia electoral del PP no passa per la defensa de l’interès general, la convivència, la qualitat de vida i la identitat dels illencs. La moderació, el diàleg i el consens s’han esvaït per tornar a les velles maneres i repetir els errors del passat. No és tant sols la llengua, la baula que grinyola en l’acció del govern actual, i els ulls de poll que es trepitgen van en augment. Hi ha motiu de preocupació al Consolat.